Irlanda Confederada

Cónaidhm Chaitliceach na hÉireann
(Cónaidhm Chill Chainnigh) (en gaèlic irlandès)
Irish Catholic Confederation
(Confederation of Kilkenny)(en anglès)

← 1642 – 1651 →
Bandera
Lema nacional: "Hiberni unanimes pro Deo Rege et Patria"  (llatí) "Éireannaigh aontaithe le Dia, rí agus tír"  (gaèlic irlandès) "Irishmen united for God, king and country"
Informació
Capital	Kilkenny
Idioma oficial	gaèlic irlandès, llatí, anglès, french law
Religió	Catolicisme (de facto)
Període històric Guerra dels Tres Regnes
Establiment	1642
Dissolució	1651
Política
Forma de govern	Monarquia confederal
President
• 1642-1649:	Carles I
• 1649-1653:	Carles II

Irlanda confederada fa referència al període de govern irlandès entre la rebel·lió de 1641 i la reconquesta per Cromwell el 1649. Durant aquest temps, dos terços de l'illa van estar governats per la Confederació d'irlandesos catòlics, coneguda també com a Confederació de Kilkenny (per haver-se gestat a la ciutat de Kilkenny).^[1] Durant les Guerres de les Tres Nacions, els enclavaments restants a les províncies de l'Ulster, Munster i Leinster van ser acollits per exèrcits lleials als Cavallers Reialistes de Carles I d'Anglaterra, per l'Exèrcit Parlamentari Anglés o pels escocesos coneguts com a Covenanters. Els Confederats van ser derrotats per l'exèrcit anglès en 1642-1649, (en un conflicte conegut com les Guerres Confederades), i en 1648; es van unir a l'Aliança Reialista de Cavallers contra el Parlament Gropa.^[2]